Festucs garapinyats

Aquesta recepta d'avui és una mica una delicatessen. Aquests festucs són boníssims i ens poden anar bé per portar dins un taper en una excursió, per treure en una sobretaula o simplement per quan ens ve bé picar una cosa dolça. Però són una mica perillosos,...

Ingredients:
150 g de festucs tendres pelats
125 g de sucre
un pols de sal
unes gotes d'aigua

Preparació:
Posar els festucs amb el sucre i unes gotes d'aigua en un cassó al foc, no gaire fort. Anar remenant amb una cullera de fusta perquè el sucre es fongui i es vagi enganxant als festucs. Si no el remenem, el sucre es quedarà líquid i no ens anirà bé; només volem que quedi una mica fos i lleugerament blanquinós. En aquest moment, quan ja el veiem enganxat als festucs, apagar el foc i posar-los sobre un paper de forn perquè es refredin. Separar amb la cullera els que hagin quedat enganxats. Posar-hi el pols de sal per sobre. Quan són freds, guardar-los en un taper hermètic.
Si el cassó i la cullera han quedat amb sucre enganxat, no cal preocupar-se. Deixar-ho en remull amb aigua calenta una estona i saltarà sol.

Són tan bons, que, com he dit abans, són un perill... D'un en un, sense adonar-te'n, te'ls pots acabar tots.
Si els feu, ja m'ho sabreu dir.
Ah! encara que sobti, garapinyat s'escriu amb una "r"! Ho he consultat!

Marta

Pa de pessic

Avui un clàssic dels dolços: el pa de pessic. A mi m'agrada quan és tan alt i tan esponjós,... Ara, després d'uns quants intents, ja m'hi comença a quedar. Mmmmmm.... que bo!

Ingredients:
4 ous
125 g de sucre
125 g de farina
1 culleradeta de llevat en pols
pela de llimona ratllada
sucre fi

Preparació:
En un recipient fondo batre els ous sencers junt amb el sucre fins que quedin esponjosos i doblin el seu volum. Tot seguit, anar-hi afegint la farina amb la culleradeta de llevat, de mica en mica, passant-la per un sedàs. No s'ha de treballar massa, només el necessari perquè quedi barrejat. Finalment posar-hi la pell de la llimona ratllada.
Aleshores, abocar-ho en un motlle untat, que no sigui massa gran perquè sinó no pujarà. Jo, per aquestes quantitats, ho faig amb un motlle de 20 cm.
Coure'l a forn regular a 180 graus com a màxim, uns 25 o 30 minuts. L'escalfor ha de venir de baix perquè si s'enrosseix massa de pressa no pujarà i no quedarà esponjós.
Quan ja està cuit, treure'l del forn. Llavors jo faig el que em va ensenyar la iaia (que ho va aprendre en un curs de cuina): deixar-lo caure pla des d'uns tres o quatre pams d'alçària (em sembla que és perquè expulsi l'aire i no s'abaixi). Desemmotllar i deixar-lo refredar a sobre d'una reixeta.
Quan sigui fred, posar-hi sucre fi per sobre.

Té bona pinta, eh?
Si es vol, quan és fred es pot partir i farcir de crema, melmelada, o cobrir-lo de xocolata,... Pot servir de base d'altres pastissos. A mi, de totes maneres, com més m'agrada és així, tal qual. És bo per esmorzar, berenar o de postres per acompanyar el cafè.

Bon profit!
Marta

Badocs arrebossats

Els badocs són les flors del carbassó. Potser feia mil anys que no en menjava! I resulta que l'altre dia un amic que té un hort me'n va dur.

Jo els vaig fer arrebossats, però segur que es poden fer d'altres maneres.

Ingredients
badocs
farina, aigua, sal
oli de gira-sol



Preparació
Es treu el cor dels badocs i s'obren per la meitat. Jo els vaig rentar, perquè hi havia alguna formiga. Es fa una pasta amb farina, aigua freda i un polsim de sal. S'escalfa l'oli en una paella i quan està calent s'hi tiren els badocs passats per la pasta de farina. Es deixen escórrer en un plat amb paper absorbent. I ja es poden servir. És una guarnició fantàstica -i original!- per a carns arrebossades o pollastre a la planxa, bistec, costelles de xai, etc.

Dolors

Pastís fred de patata i tonyina

No tinc paciència per rematar les presentacions, ja ho veieu! Aquest mateix pastís amb una mica més de color a la base (uns palets de cranc, per exemple, tallats a rodanxes) hauria millorat molt.

Això sí, el gust seria el mateix!

És una de les il·limitades versions dels pastissos (o braços) freds de patata i tonyina per a l'estiu. Fresc, fàcil, saborós i força econòmic.




Ingredients per a un pastís per a unes 10 persones aprox.

1 kg i 1/2 de patates
2 llaunes de tonyina amb oli d'oliva
3 ous durs
anxoves
salmó fumat
olives verdes i negres
palets de cranc
maionesa amb all (sense ou): llet, oli de gira-sol, sal, pebre, vinagre blanc, 1 gra d'all
sal i oli d'oliva

Preparació

Es pelen les patates, es bullen en aigua amb sal i es deixen refredar una mica. Mentrestant, barregem en un bol la tonyina, 2 ous durs, les anxoves tallades petites, una mica de salmó fumat talladet, les olives verdes tallades i els palets de crancs també tallats a rodanxes. Després, fem un puré amb les patates, aixafant-les amb la forquilla i posant-hi una mica d'oli d'oliva.

Agafem un bol rodó gros i el folrem per dins amb paper film, de manera que en quedi una mica per fora (per tapar després). Al fons, hi posem una capa del puré de patates i, a sobre, una capa de la barreja de tonyina. Hi afegim una altra capa de puré, una altra de la barreja i ho acabem amb una de puré. Agafem el paper film de les vores i tapem el pastís. Pressionem una mica perquè tot quedi ben adherit al bol. Ho guardem a la nevera fins l'endemà.

Per fer la maionesa amb all sense ou (un clàssic de la cuina familiar!):
Agafem una mida (un got petit per exemple) de llet, dues mides d'oli (millor de gira-sol, perquè amb oli d'oliva us quedarà molt forta), sal, pebre, un raig de vinagre blanc i un gra d'all trinxat. Ho passem pel minipímer uns segons i ja tindrem la maionesa feta.

Poc abans de servir-lo, agafem una safata rodona, desmotllem el pastís i el cobrim amb la maionesa. Ratllem amb un ratllador la meitat de l'ou dur que hem reservat i, amb l'altra meitat i unes olives verdes i negres completem la presentació. I amb tot allò que vulgueu perquè quedi més vistós.

Un plat únic perfecte per a l'estiu!

Dolors

Amanida amb albergínia

Quan tens convidats i resulta que n'hi ha un que, per principis, no menja ni carn ni peix, un altre que no suporta el peix ni derivats, un altre que vol amanida però amb poc verd, un a qui no li agrada el pebrot... t'has d'inventar alguna cosa si vols que tothom quedi content. I així va sortir aquesta amanida un dia de principis de l'estiu.







Ingredients
Una mica d'enciam i fulles verdes
2 ous durs
1 formatget fresc
1 grapat de mongets
1 tomata
1 albergínia
sal, oli, vinagre de mòdena

Preparació
Tallar l'albergínia a làmines ben primetes, passar-les per la planxa amb molt poc oli d'oliva, posar-les en paper absorbent perquè s'acabin d'escórrer, salar i reservar.
Per muntar la safata, muntem un llit amb el verd, repartim les albergínies per les vores, escampem els mongets per sobre el verd i anem posant la resta d'ingredients. Hi posem sal i oli d'oliva per sobre i un raig de vinagre de mòdena.
Us asseguro que la combinació de l'albergínia amb la resta d'ingredients resulta molt convincent!

Variants
Si la gent menja de tot, es poden substituir els mongets per una mica de pernil tallat a tires (versió carn) o tonyina (versió peix). I es poden afegir tants ingredients com es vulguin: olives, blat de moro, espàrrecs, etc.

Dolors.

Rostit "de tota la vida"

 Fa molts anys, vaig aprendre a fer el rostit al costat de la iaia i, amb el temps, suposo que l'he anat variant. Sempre m'han dit que em surt prou bo i avui m'he decidit a penjar-lo aquí. Potser podrà fer servei als joves que tot just comencen a cuinar i que segur que, amb el temps, també aniran introduint les seves variants.
Avui l'he fet amb pollastre, conill i botifarres. Però segueixo el mateix sistema quan el faig amb xai. En altres ocasions, només hi poso pollastre. I, fins i tot, és bo només amb botifarres.


Ingredients (Per a una colla de 10-12 persones)

1 pollastre i mig tallat a octaus
6 botifarres
1/2 conill a trossos
1 ceba grossa
1 tomata madura grossa
oli d'oliva
llard (opcional)
una mica de xocolata (opcional)
herbes (marduix i romaní sobretot)
1 raig de brandi
sal i pebre


Preparació

Primer de tot, s'agafa el pollastre i el conill i es passen per la cassola amb oli d'oliva (i una mica de llard, si es vol). Quan estan enrossits, s'hi tira sal i pebre i es reserven. A la mateixa cassola, s'hi posa la ceba i la tomata tallades a quarts i s'hi fan donar una volta. S'hi torna a posar el pollastre i el conill i s'hi afegeixen les botifarres punxades. Es ruixa amb el raig de brandi i, al cap d'uns minuts, s'abaixa el foc i es deixa que vagi fent. Al cap d'uns minuts més, s'hi tiren les herbes i la xocolata ratllada. Amb la cassola mig tapada i el foc baix, es va fent entre una hora i una hora i mitja. Si veiem que es beu el suc, s'hi va afegint aigua de mica en mica.

És essencial fer el rostit d'un dia per l'altre, així té temps de reposar i que els gustos es barregin. El dia que s'ha de menjar, es torna a posar el foc una bona estona abans, primer amb el foc fort i després més fluix, vigilant que no quedi sec i afegint-hi aigua de tant en tant.

De vegades, també hi he posat pastanagues i all. Amb les pastanagues, he constatat que no queda tan ros i eixut, sinó més tou i dolcet. També és bo, però jo el prefereixo com us l'he explicat.

Ja ho veieu, un plat d'aquells que en diríem de "tants caps, tants barrets".

Dolors.

Pollastre en escabetx

El vaig fer per primer cop l'estiu passat, buscant receptes per aquí i i per allà i preguntant a una amiga que el fa molt bo. De tot plegat, en vaig treure la meva pròpia recepta, el vaig preparar per a un sopar d'amics i la veritat és que es va acabar de seguida! Ara l'he tornat a fer per portar a un sopar d'aquí a uns dies. És que si es prepara amb antelació encara surt millor. I aguanta vuit dies ben bons a la nevera.






Ingredients (Per a una cassola normal)
1 kg i mig de pollastre tallat a talls ben petits
2 cebes grosses
4 o 5 grans d'all
1 got gros de vi blanc
1 got gros de vinagre de vi
1 got petit d'oli d'oliva
3 o 4 fulles de llorer
uns quants grans de pebre negre
1 cullerada d'orenga
herbes (marduix, farigola, romaní...)
sal i pebre


Preparació

Es fregeixen els talls de pollastre en una paella amb oli. Quan estan enrossits, s'hi tira sal i pebre i es passen a una cassola.
A la paella on hem fregit el pollastre, hi posem les cebes tallades a làmines (no cal que siguin molt fines) i els grans d'all pelats i aixafats amb la mà o amb un ganivet, fins que tot plegat queda ros. Es tiren a la cassola on tenim el pollastre, amb tot el suc.
A la cassola, també afegim la resta d'ingredients: el got de vinagre, el got de vi blanc, el llorer, els grans de pebre, l'orenga i les herbes, i deixem que vagi fent xup-xup entre 45 minuts i 1 hora.
Quan està fred, es posa a la nevera dins de la mateixa cassola. És bo fer-ho d'un dia per a un altre. I, si són més dies, encara millor.
Per servir-lo, només cal treure'l una estona abans de la nevera o donar-li un cop d'escalfor al foc amb la mateixa cassola, només perquè l'oli es liqüi, ja que estarà ben pres.

Aquesta recepta és de les senzilles. Es pot complicar tant com es vulgui: posant altres carns (guatlles, porc, conill, etc.) i més verdures (pastanagues, porro, etc.). Però a mi aquesta em va sortir bé i va ser molt bona.

Per un sopar d'estiu a la fresca amb una bona amanida, és deliciós! També funciona com a aperitiu!

Dolors.