Rostit "de tota la vida"

 Fa molts anys, vaig aprendre a fer el rostit al costat de la iaia i, amb el temps, suposo que l'he anat variant. Sempre m'han dit que em surt prou bo i avui m'he decidit a penjar-lo aquí. Potser podrà fer servei als joves que tot just comencen a cuinar i que segur que, amb el temps, també aniran introduint les seves variants.
Avui l'he fet amb pollastre, conill i botifarres. Però segueixo el mateix sistema quan el faig amb xai. En altres ocasions, només hi poso pollastre. I, fins i tot, és bo només amb botifarres.


Ingredients (Per a una colla de 10-12 persones)

1 pollastre i mig tallat a octaus
6 botifarres
1/2 conill a trossos
1 ceba grossa
1 tomata madura grossa
oli d'oliva
llard (opcional)
una mica de xocolata (opcional)
herbes (marduix i romaní sobretot)
1 raig de brandi
sal i pebre


Preparació

Primer de tot, s'agafa el pollastre i el conill i es passen per la cassola amb oli d'oliva (i una mica de llard, si es vol). Quan estan enrossits, s'hi tira sal i pebre i es reserven. A la mateixa cassola, s'hi posa la ceba i la tomata tallades a quarts i s'hi fan donar una volta. S'hi torna a posar el pollastre i el conill i s'hi afegeixen les botifarres punxades. Es ruixa amb el raig de brandi i, al cap d'uns minuts, s'abaixa el foc i es deixa que vagi fent. Al cap d'uns minuts més, s'hi tiren les herbes i la xocolata ratllada. Amb la cassola mig tapada i el foc baix, es va fent entre una hora i una hora i mitja. Si veiem que es beu el suc, s'hi va afegint aigua de mica en mica.

És essencial fer el rostit d'un dia per l'altre, així té temps de reposar i que els gustos es barregin. El dia que s'ha de menjar, es torna a posar el foc una bona estona abans, primer amb el foc fort i després més fluix, vigilant que no quedi sec i afegint-hi aigua de tant en tant.

De vegades, també hi he posat pastanagues i all. Amb les pastanagues, he constatat que no queda tan ros i eixut, sinó més tou i dolcet. També és bo, però jo el prefereixo com us l'he explicat.

Ja ho veieu, un plat d'aquells que en diríem de "tants caps, tants barrets".

Dolors.